Fontanelle buida

Роднички - llocs en un cap del nen, no tancats per un crani. Aquests buits estan revestits amb una membrana connectiva i recoberts de pell. Gràcies a ells, el nen pot passar pel canal de part. Durant el part, els ossos de la calavera són desplaçats, la qual cosa fa que el nen es mogui per la pelvis gran i petita de la mare. El cap sobresortint de front a enrere és la norma al principi. Però pocs dies després del naixement, el cap del recent nascut es torna rodona.

D'aquesta manera, els fontanels creen un volum addicional per al nen no només després del naixement, sinó també en els primers mesos de vida, que permeten suavitzar petits cops i tremolors. Un gran fontanel s'anomena espai romboïdal a la unió dels ossos frontals i parietals. Ja a 1.5-2 anys, aquesta bretxa està tancada.

El fontanel buit del bebè

El rodney del bebè està directament connectat al cervell, i qualsevol canvi en els teixits adjacents es reflecteix immediatament en ell. D'aquesta manera, amb una pressió intracranial creixent, fins i tot insignificant, es pot manifestar la pulsació del fontanelle ( perforació periòdica i oclusió). Això es pot detectar a simple vista o al tocar quan es veu amb els dits. Si aquesta situació es produeix periòdicament, durant el plor o la inquietud del bebè, es considera una manifestació de la norma i no es requereix cap tractament. Tanmateix, si la pulsació es fa permanent i no disminueix amb l'edat del bebè, cal consultar amb urgència un neuròleg i, posteriorment, fer una ecografia del cervell (neurosonografia).

La fontanel buida en nadons pot ser amb malaltia infecciosa, alta temperatura, diarrea i vòmits. En aquest cas, això és un signe de deshidratació. Durant el tractament, es prescriuen antibiòtics per matar la infecció i beure diversos líquids que augmenten l'equilibri de l'aigua en el cos del nadó.

Per no enfrontar-se al cas quan el nen té un fontanel, primer cal facilitar el seu tancament puntual: