La relació amb la família és un tema etern. No importa quantes pel·lícules van ser filmades, es van escriure llibres i articles, es van publicar llibres de text, gairebé no hi havia família que pogués evitar problemes. En aquest article analitzarem el tema de criar els nens o, més ben dit, parlarem de com el crit dels pares afecta als nens, tant si es pot cridar al nen, com aprendre a controlar-se i què fer si el marit crida al nen. I també intenteu trobar mètodes efectius com deixar de cridar al nen, però no converteu la relació familiar en un culte d'un nen i el vostre fill en un tirant egoista.
L'excusa més habitual per als crits parentals és la notòria: "Ell no entén d'una altra manera". Però el que els pares justifiquin, al fons de l'ànima, encara hi ha un dubte en la seva pròpia solvència com a pare i educador, i el sentiment de culpa subconscient fa que faci concessions, satisfaci les debilitats innocents i les peticions del bebè, prometo que mai més No regañeu la molla ... Però amb el temps tot es repeteix de nou. Les relacions mútues a la família s'agreugen, que és el motiu de les noves disputes. Sembla, un cercle viciós. Hi ha alguna sortida?
Per què no pots cridar al nen?
- Els nens, especialment en els primers anys de vida, estan emocionalment inextricablement lligats als seus pares. El descontentament, la irritació i, sobretot, el crit són el camí directe a la psique inestable i diversos complexos psicològics "des de la infància" per als vostres fills;
- el comportament de la mare i el pare és un exemple d'imitació. Recorda que els teus fills construiran la seva família, confiant en el model que veuen com a nen. I si encara no sabeu com controlar les vostres pròpies emocions, no sabeu com controlar l'ira i la irritació, trenqueu els vostres éssers estimats, és hora d'ordenar-vos i aprendre a controlar-vos. Si no és per tu mateix, per al futur del teu propi fill;
- cridant distàncies dels nens. Potser aconseguirà l'obediència perfecta, però es construirà per temor, no per confiança ni autoritat. Estic d'acord, la por no és una alternativa al respecte i l'amor;
- els nens copien el comportament dels seus pares en tot, sense distingir les bones accions dels dolents. Tingueu més cura, trenqueu amb els vostres familiars; un dia tornarà cent vegades;
- el crit crida la confiança del nen en si mateix. Per tant, redueix significativament les possibilitats del bebè per tenir una vida feliç i feliç.
Quan es pot cridar?
Els crits poden fer el bé en situacions extremes. Hi ha moments en que la por pot paralitzar una persona: un incendi, un cotxe que s'acosta, un atac. Però el crit actuarà en aquestes situacions només quan no la convertiu en una rutina diària. I, per descomptat, cal explicar als nens l'algoritme d'accions en diverses situacions imprevistes i perilloses.
Com tractar la irritabilitat i el desig de cridar al nen?
- Per minimitzar les disputes familiars, estudiar la psicologia i la teoria de l'educació. Estigueu interessats en els vostres fills, trobareu comuns amb ells entreteniment: patinar, pescar, practicar esports, dibuixar, qualsevol cosa.
- Ensenya al teu fill que neutralitzi les emocions negatives i no trenqui els éssers estimats. Per fer-ho, podeu separar el periòdic, batre el puny al coixí o cridar-lo amb tota la vostra força. Formes de masses, proveu-ne uns quants i decidiu quina més us convingui.
- Aprèn a relaxar-te. És difícil lluitar contra l'urgència de cridar als més propers si es troba en constant estat d'estrès, excés de treball, etc. Trobeu-vos divertit al gust i no tingueu por
de vegades per descansar sense marit (esposa) i nens. - No oblideu que l'objectiu de l'educació no és castigar, sinó ensenyar, no alterar-vos i fer-vos actuar "correcte", sinó mostrar el camí correcte. Més sovint intenteu mirar-vos a si mateix ia la conjuntura de l'exterior. Intenta evitar judicis negatius, judicis sobre la personalitat del nen (per exemple, en comptes de "tu ets dolent" pots dir "has fet malament", així que avaluareu el comportament que es pot corregir, no el fill mateix). Recordeu que un nen és una persona que mereix respecte, igual que tu.