Entre els òrgans interns del cos humà, el més enigmàtic i mal estudiat és la melsa. Tot i les moltes funcions que realitza, inclosa la hematopoyesis, els processos vitals continuen fins i tot després de la seva eliminació. La splènia, lenitis o inflamació de la melsa és una patologia molt rara, que mai no passa aïlladament i independentment. Aquest problema sempre és conseqüència d'altres malalties de la cavitat abdominal.
Causes d'inflamació de la melsa
Lienite pot provocar els següents factors i condicions:
- brucelosi;
- Tularemia;
- dany dels òrgans (lesió);
- tuberculosi;
- reaccions al·lèrgiques agudes;
- tifus;
- malària;
- lesions d'òrgans adjacents de la cavitat abdominal (fetge, intestí);
- un infart de melsa.
Per establir les causes exactes de la patologia, calen estudis de diagnòstic.
Símptomes d'inflamació de la melsa
El curs de la infecció esplènica pot ser latent, sense signes pronunciats. Les manifestacions clíniques específiques només es produeixen en processos inflamatoris greus:
- dolor i pesadesa a l'hipocondrium esquerre;
- augment de la temperatura a indicadors subfebril;
- nàusees;
- ampliació de la melsa ( esplenomegàlia );
- vomitar;
- deteriorament de la gana.
Sovint, la patologia s'estén al fetge, que causa dolor al costat dret de les costelles, febre i calfreds, augment de la freqüència cardíaca, de vegades groguenca de la pell i escleròtica.
Tractament de la inflamació de la melsa
La teràpia de la lenitis es basa en la lluita contra la causa subjacent de la malaltia.
Per aturar els processos inflamatoris es designen:
- antibiòtics;
- analgèsics;
- medicaments antiinflamatoris;
- antihistamínics;
- vitamines del grup B;
- magnetoteràpia .
Com a mesures de suport, es practica el tractament de la inflamació de la melsa amb remeis populars, és a dir, les herbes (sàlvia, abscés, farigola, xicoira).
Si la teràpia conservadora no produeix l'efecte adequat, es recomana la intervenció quirúrgica:
- cateterització;
- esplenectomia;
- drenatge.