L'estructura de la comunicació

El procés de comunicació, de fet, dura tota la nostra vida, perquè, com a éssers socials, sense comunicació, no podríem organitzar almenys algun tipus d'activitat. Aquest fenomen va cridar l'atenció, tant els filòsofs del món antic, com els psicòlegs moderns. Fins ara, no hi ha una única classificació de l'estructura del procés de comunicació interpersonal i intergrupal, sinó que cobreixi les espècies més comunes.

La comunicació es va dividir en una estructura per permetre l'anàlisi de cada element i racionalitzar-los.

En l'estructura, funcions i modes de comunicació, es distingeixen tres processos diferents:

A la psicologia, les particularitats d'aquests processos es veuen com una forma d'interacció entre l'individu i la societat, mentre que la sociologia considera l'ús de la comunicació en activitats socials.

A més, de vegades els investigadors fan tres en l'estructura psicològica de les funcions de comunicació:

Per descomptat, en el procés de comunicació, totes aquestes funcions estan estretament relacionades entre si i les separen exclusivament per a l'anàlisi i el sistema de recerca experimental.

Nivells d'anàlisi de l'estructura de comunicació

El psicòleg soviètic Boris Lomov, al segle passat, va identificar tres nivells bàsics d'anàlisi de l'estructura de la comunicació del llenguatge, que encara s'utilitza en psicologia:

El fundador de la psicologia social B. Parygin va considerar l'estructura de la comunicació com una relació entre dos aspectes principals: significatiu (directament comunicatiu) i formal (interacció amb contingut i forma).

Un altre psicòleg soviètic, A. Bodalev, va distingir tres components principals entre els tipus i les estructures de comunicació:

La comunicació, com un procés de transferència d'informació i interferència de temes de comunicació, també es pot caracteritzar pel que fa als seus components autònoms:

Per tal separació de l'estructura de la comunicació, cal parar atenció al paper del medi ambient en què es realitza la comunicació: situació social, presència o absència de personalitats estranyes durant la comunicació, que poden afectar el procés. Així, per exemple, les persones no transmissibles es perden en presència de personalitats estranyes, poden actuar de forma impulsiva i precipitada.

En conclusió, cal assenyalar que el procés de comunicació es completa amb una combinació harmoniosa de dos factors estretament relacionats entre si: extern (conductual), que es manifesta en les accions comunicatives dels comunicadors, com en l'elecció del comportament i intern (característiques de valor del subjecte de comunicació), que s'expressa a través de senyals verbals i no verbals.