Agregació de les plaquetes durant l'embaràs

L'agregació de les plaquetes durant l'embaràs és un dels indicadors més importants, la reducció dels quals pot contribuir al sagnat. L'agregació en medicina es refereix a la capacitat de les plaquetes per unir-se, és a dir, l'adhesió de plaquetes de sang.

Aquest procés és el següent. Si les parets dels vasos estan danyades, la sang comença a fluir-se d'elles per evitar les conseqüències, el cos envia una alarma a les cèl·lules. Com a resultat, en el lloc dels danys, apareixen les plaquetes i, enganxant-se, tanca les llacunes del recipient.

Per determinar aquest indicador, es realitza un coagulograma : una prova de sang mitjançant un mètode de laboratori que utilitza inductors: substàncies especials que provoquen l'agregació. La norma d'agregació de les plaquetes durant l'embaràs en la interacció amb alguna d'aquestes substàncies és del 30-60%.

Hipoagregació de les plaquetes durant l'embaràs

La reducció de l'agregació plaquetària durant l'embaràs es pot produir a causa de l'augment de la destrucció o el consum de plaquetes de sang. Les causes d'això poden ser hemorràgies freqüents, una violació del sistema immunitari del cos o una dieta inadequada d'una dona embarassada. La hipoagregació de les plaquetes durant l'embaràs s'expressa amb símptomes com l'hematoma i el sagnat. En aquests casos, les plaques de sang es produeixen en quantitats molt reduïdes, o adquireixen una estructura irregular. En el part, aquest indicador de la coagulació sanguínia pot provocar greus sagnats.

Hiperagregació de les plaquetes durant l'embaràs

La causa de l'augment de l'agregació plaquetària durant l'embaràs és la deshidratació del cos. Això pot ser degut al vòmit , per exemple, durant la toxemia, excrements freqüents o baixes quantitats de consum.

Un lleuger augment es considera un procés natural en el període de gestació, associat a la circulació utero-placentària. La hiperagregació de les plaquetes durant l'embaràs pot provocar la formació de trombos. La trombosi, arterial o venosa, pot estar acompanyada d'una síndrome antifosfolipídico, que sovint és causa d'avortaments en les primeres etapes.